IA per a advocats de successions: la pregunta que gairebé tothom fa malament

Un model de llenguatge és extraordinari per llegir documents: accepta PDF caòtic, extreu dades estructurades, enllaça cada dada a la línia de l’original. És excel·lent per redactar esborranys —quaderns particionals, escrits de l’expedient, comunicacions al client—. Pot cercar articles del CCCat i citar-los. Detecta incoherències entre peces de l’expedient.

Però un model no hauria de calcular una legítima. No hauria de liquidar un ISD. No hauria de generar els models tributaris 650, 651, 652, 653 ni 660. La diferència no és semàntica: és la diferència entre “una tasca complicada però terceritzable” i “una responsabilitat professional que no es pot terceritzar a un algorisme probabilístic”.

Aquest article va sobre aquesta frontera. Sobre per què un advocat modern pot portar un despatx amb IA —i per què ho ha de fer amb cura—.

El volum documental és el primer coll d’ampolla real

Una successió mitjana implica testament (o diversos, en cas de revocacions parcials), certificat de defunció, últimes voluntats, notes simples del Registre de la Propietat (una per immoble), certificats bancaris de tots els comptes, extractes de brokers si hi ha cartera de valors, documentació de participacions en empreses familiars, pòlisses d’assegurances i possibles donacions anteriors que afectin el càlcul de la legítima.

Això són fàcilment 20-40 documents. Alguns en mal estat d’escaneig. Alguns amb taules complexes. Tots amb estructures diferents segons qui els va emetre. A mà: hores de lectura pura, extracció i consolidació en un full de càlcul, amb risc d’error —un número omès, una propietat duplicada per un error de tipografia, un immoble que apareix en dos documents amb codis cadastrals diferents—.

Un model de llenguatge ben orientat amb documentació successòria espanyola llegeix els 40 documents en paral·lel en segons, extreu cada dada (beneficiari, NIF, bé, valor, càrrega) amb nivell de confiança per camp, enllaça cada dada a la línia exacta del PDF original, ho estructura en una taula normalitzada i et assenyala les inconsistències (per exemple, un compte esmentat en dos documents amb saldos diferents).

Això val hores. I és qualitativament diferent d’Excel + ulls: és traçable. Si un client pregunta d’on surt el saldo del compte del Banc X, assenyales la línia del PDF. Si ho pregunta un fiscal o un jutge, tens evidència. La lectura documental no substitueix el criteri de l’advocat: l’amplifica. Tu continues llegint el testament, interpretant clàusules, validant les dades i decidint si una clàusula és vàlida o problemàtica. La IA simplement no deixa dades pel camí.

La redacció assistida és legítima perquè verifiques abans de signar

Un quadern particional té estructura: inventari de béns, càlcul de legítimes, partició, liquidació de l’ISD, distribució final. Cada secció té lògica. Un model pot produir un esborrany en minuts a partir de les dades estructurades de l’expedient i generar un document coherent que un client pot llegir.

Però aquest esborrany és exactament això: un esborrany. Tu el llegeixes línia a línia, verifiques cada xifra contra l’expedient, corregeixes incoherències, afegeixes matisos legals que no es deriven automàticament de les dades i signes el document final. La IA fa el que fa millor —accelerar la part mecànica—; tu fas el que fas millor —criteri jurídic, interpretació, responsabilitat—.

L’important és ser explícit sobre on acaba l’automàtic i comença el verificat. Un sistema ben dissenyat et mostra l’esborrany generat (en gris, draft), la teva edició aprovada (en verd, final) i el log de canvis entre tots dos. Així un jutge, un fiscal o un client poden veure: el sistema va proposar X, l’advocat va canviar a Y, per aquestes raons. La redacció assistida no reemplaça la teva responsabilitat: la documenta.

On la IA no ha de prendre decisions —i per què—

La legítima segons el CCCat: article 451-5

La legítima catalana és la quarta part d’una base de càlcul pròpia (art. 451-5 CCCat): el valor dels béns a la mort del causant, menys deutes i despeses, més determinades donacions. A Catalunya és, a més, un dret de crèdit i no una quota de béns (art. 451-1 CCCat), cosa que la converteix precisament en una xifra calculable. Aquesta quarta part és global i es reparteix entre els legitimaris: no és un quart per cap.

Sona simple. No ho és. Inclou preguntes com ara:

• Quins deutes i despeses són deduïbles per construir la base?
• Com es valora cada bé a data de defunció? (Valor de mercat, taxació pericial: depèn del tipus de bé.)
• Quines donacions dels deu anys anteriors s’afegeixen a la base i quines s’imputen a la legítima del mateix donatari? (arts. 451-5 i 451-8 CCCat)
• Concorre la quarta viudal del cònjuge o convivent (art. 452-1 CCCat), que és una institució diferent de la legítima?
• Hi ha prellegats a compte de legítima que alteren el repartiment?

Cadascuna d’aquestes decisions té conseqüències fiscals, civils i de responsabilitat professional. Un model probabilístic no pot decidir això. Pot llegir-ho d’Aranzadi o de jurisprudència, pot oferir-te la redacció de l’article, però no ha de calcular la legítima com si fos una caixa negra que produeix un número.

Per què? Perquè si aquest número és incorrecte, la cadena de responsabilitat ha de ser clara. Hisenda, un jutge o un client no acceptaran “ho va dir el model” com a explicació. Per això un motor determinista és obligatori: regles explícites (legítima global = base computable × 0,25; individual = global dividida entre els legitimaris que computen), norma citada a cada línia (art. 451-5 CCCat), traçabilitat de cada càlcul intermedi i reproductibilitat —mateix expedient, mateix resultat sempre—. Això és el que diferencia un sistema que puguis defensar davant d’Hisenda d’un que esperes que ningú qüestioni.

L’ISD (Llei 19/2010 de l’Impost sobre Successions i Donacions)

Mateix argument, amplificat. L’embut de liquidació té capes: base imposable, reduccions (parentiu, discapacitat, persona més gran de 75 anys, habitatge habitual, empresa familiar), base liquidable, tarifa progressiva per grup de parentiu, coeficient multiplicador segons patrimoni previ de l’hereu, bonificació autonòmica (a Catalunya, taules progressives per als grups I i II i del 99% per a cònjuge i parella estable) i recàrrec per extemporaneïtat.

Cada paràmetre té norma. Cada norma té excepcions. Cada excepció pot canviar d’un any a l’altre. Un model no ha de fer això: un motor determinista auditable, amb la Llei citada a cada pas, sí. És l’única manera d’assegurar que, si un client discuteix la liquidació davant l’ATC o un tribunal, puguis assenyalar cada decisió, cada norma i cada pas.

Els models tributaris: 650, 651, 652, 653, 660

Són documents legals que es presenten a Hisenda i són responsabilitat del professional que els signa. Un generador de documents no els hauria de produir, no perquè no sigui tècnicament possible, sinó perquè un canvi normatiu a mig exercici, una inconsistència a l’expedient o una xifra sense base traçable converteixen “el sistema ho va generar” en una resposta insuficient davant d’Hisenda. Un motor determinista dedicat a això, amb cada camp validat contra la norma, és l’únic disseny defensable.

Com es veu una arquitectura correcta: la frontera explícita

Imagina un despatx que fa servir una plataforma de successions ben dissenyada. El flux es veuria així:

1. Fase 1 · Lectura (IA). Puges els documents. La IA llegeix tot, extreu dades i les estructura en taula, cadascuna amb nivell de confiança i enllaç al PDF. Marca en vermell allò inconsistent. El teu rol: revisar, corregir, resoldre. Output: taula completa verificada per tu.
2. Fase 2 · Càlcul de legítima (motor determinista). Introdueixes els paràmetres verificats (cabal net, legitimaris, donacions en vida). El motor calcula segons l’art. 451-5 CCCat, amb cada línia auditable i la norma citada. El teu rol: validar que els paràmetres són correctes.
3. Fase 3 · Liquidació ISD (motor determinista). Hereu per hereu, el motor executa l’embut (base imposable → reduccions → base liquidable → tarifa → coeficient → bonificació → quota) amb la Llei 19/2010 citada i alertes si un paràmetre surt de rang. Output: liquidació per beneficiari i models 650/651/652/653 generats amb norma integrada.
4. Fase 4 · Redacció del quadern (IA + verificació). El sistema genera l’esborrany integrant dades i càlculs, amb explicació de norma. El teu rol: llegir, ajustar, afegir interpretacions del cas i signar. Output: quadern final amb traçabilitat de què és automàtic i què és decisió de l’advocat.

Línia clara: IA on aporta (lectura, redacció, cerca); motor determinista on és crític (càlcul, norma, traçabilitat). Resultat: un sistema que pots defensar davant de qualsevol fiscal, jutge o client.

Què preguntar a qualsevol proveïdor legal-tech abans de signar

Abans de comprometre el despatx, aquests són els quatre punts no negociables:

1. Què calcula la IA i què calcula un motor determinista?Si la legítima la calcula IA, pregunta com es valida que inclou totes les excepcions del CCCat, qui audita si falla i com ho documentes davant d’Hisenda. Si la calcula un motor, demana veure la lògica de regles: ha de ser llegible, no una caixa negra. Senyal vermell: “No et preocupis, confia en el sistema”.
2. Cita la norma literalment?Apareix “Llei 19/2010, art. XX” per a cada xifra important al document o al log d’auditoria? Senyal vermell: “És obvi que apliquem la llei”. No és obvi: necessites poder demostrar-ho.
3. Deixa log auditable?Canvia un paràmetre (per exemple, l’edat de l’hereu) i verifica si el log mostra el recàlcul amb el resultat anterior, el nou i la norma. Senyal vermell: “No hi ha log”. Aleshores no és auditable.
4. Mateix input dona mateix output?Desa un expedient, espera un mes, torna’l a carregar. El càlcul és idèntic? Senyal vermell: “Depèn de l’entrenament del model”. Aleshores no és reproduïble. No signis.

La frontera no és “IA sí” i “IA no”. És “decidible” davant d’“auditable”

Pots fer servir IA al teu despatx de successions, i molts dels millors despatxos aviat ho faran. Però la pregunta no és “tinc IA?”, sinó “puc defensar cada decisió que la IA va ajudar a prendre?”. Si un client pregunta d’on surt un número, has de poder mostrar on es va originar la dada (línia del PDF), quina norma es va aplicar (article citat), quin càlcul es va fer (pas a pas) i quan i qui ho va verificar (log). Això és responsabilitat professional.

La IA que produeix un número sense poder mostrar per què, o que canvia el resultat si s’executa dues vegades, o que et demana que confiïs en ella, és la que has d’evitar —no per por a la tecnologia, sinó per rigor professional—. Intel·ligència artificial on aporta. Motor determinista on és crític. Aquesta frase ho captura tot: un despatx modern necessita totes dues.

Ulpiano aplica exactament aquesta frontera: IA on aporta, motor determinista on és crític. Descobreix-ho a Ulpiano IA i a les nostres solucions.